dilluns, 18 d’octubre de 2010

Com ...

Montanyana, octubre 2010
"... Com una vinya solitària, que neix en un camp nu, mai no es dreça i mai no dóna dolços raïms, ans, corbant la seva tendra brancada sota el pes que la inclina, ja gairebé ateny amb el seu brot més alt la rabassa ..."
 Catul, Poema LXII, 50

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Ostres, quina harmonia entre text i imatge!
I què poc han canviat algunes coses!

Ricardo Miñana ha dit...

Muy bonita la imagen, seguro que la casa tiene mucha historia,
un placer pasar a leerte,
que tengas una bonita semana.
un abrazo.

Alyebard ha dit...

Molt bona conjunció, foto i poema.