dilluns, 22 de novembre de 2010

Els escriptors de cartes

Plaza Mayor, Arequipa. "La ciudad blanca"

7 comentaris:

Galderich ha dit...

I pensar que jo amb els meus 45 anys ho havia vist de petit a Barcelona... això si, amb unes casetes més ben condicionades i més discretes...

Aris ha dit...

Galderich, jo pensava fer el mateix comentari, ja veus com em evolucionat

Casiopea ha dit...

Hola Clidice i cia.,

Em sembla inversemblant que al segle XXI això dels escriptors de cartes sigui real.
Com pots viure sense saber llegir i escriure?

Clidice ha dit...

Galderich encara que sigui una miqueta més gran que tu, no ho havia vist mai, si que n'havia sentit a parlar, és clar.

Aris si no fos perquè això comporta l'existència d'analfabetisme, és una forma ben curiosa de guanyar-se la vida. Diríem que exerceixen de pre-assessories :)

Casiopea ara mateix agrairia no saber llegir ni escriure :( piiiiip PACdelaUOC grrrr ;)

Malo Malísimo ha dit...

Clidice, bonita fotografía y hermoso trabajo...escritor de cartas...que si que sabemos porque existen...pero que deberían seguir existiendo aun sin analfabetismo...sería bonito que la gente acudiese a estos escribanos por su caligrafía o por su prosa...no todos somos capaces de escribir bonito...al menos no yo...y no me importaría usar un escribano que dominase bien su oficio.

Ferran ha dit...

No ho he viscut peró el meu pare si m'ha explicat que hi havia un company a la mili que era mestre i escrivia les cartes de molts companys,encara que no es lo mateix, estic amb la observació de com hem avançat.

Clidice ha dit...

Malo Malísimo hola :) parece que con la alfabetización se pierde la profesión, pero estos escribanos no se limitan a escribir, asesoran sobre documentos, les leen escrituras, notificaciones gubernamentales ... en definitiva, son como nuestros asesores y gestores. Eso si, con más encanto. No me imagino a mi jefe atendiendo con un pañuelo en la cabeza ^^

Ferran hola :) el meu pare, que molts anys va fer de mestre, quan feia la mili a l'Àfrica escrivia cartes pels companys que no sabien ni llegir ni escriure. El més xocant és com les adornava, de manera que la núvia que les rebia, que també les havia de dur a fer-se-les llegir, devia pensar que el nuvi era un diamant en brut ;)