Sóc una dona que fa fotos d'un home que fa fotos i que no suporta viure al darrera d'una càmera, o sigui que no espereu pas un blog de fotografia d'exhibició, ni grans interpretacions de la realitat. Aquí només s'hi veurà allò que em digui alguna cosa a mi mateixa i que tingui ganes de compartir.
dilluns, 27 de juny del 2011
Grafits
Tarragona, Rambla Vella, cap al vespre, un solar sense asfaltar on aparquen uns quants cotxes, la fortuna de dur un telèfon mòbil. Art efímer, potser aquesta és la gràcia.
Sincerament, els grafitis mai no m'han agradat. No sé, és una forma dd'envair l'espai públic. Si tu penges quadres en una glaeria ja poden ser com tu vulguis, qui els vagi a veure va a veure quadres. Però anar pel carrer... No sé que dir-te'n
1 comentari:
Sincerament, els grafitis mai no m'han agradat. No sé, és una forma dd'envair l'espai públic. Si tu penges quadres en una glaeria ja poden ser com tu vulguis, qui els vagi a veure va a veure quadres. Però anar pel carrer... No sé que dir-te'n
Publica un comentari a l'entrada