dilluns, 31 de gener de 2011

No robaràs... i no mataràs, també?

Mai hagués imaginat veure un rètol en un terreny on digués "este terreno NO se vende", i és que el Perú és el país dels avisos obvis. Cal avisar que un terreny no es ven, perquè algú l'ha venut a incauts més de tres vegades, i cal avisar que no s'ha de robar, fins i tot si convé, fent amenaces més consistents que no pas amb les Escriptures

Tot podria semblar mentida, si no fos que t'ensopegues amb un vell passejant amb un revòlver a la mà, i et vénen al cap relats de balaseras i la música dels narco-corridos ... però només és la por a allò que no estàs acostumada; al cap i a la fi tu formes part del món dels gringos, i sembla que aquest és prou motiu per estar mínimament tranquil·la, si més no mentre et mantinguis en grup i per les zones adequades.

6 comentaris:

marta ha dit...

No sé qui dels dos rètols em fa més por :)

Clidice ha dit...

A priori a mi me'n fa l'1, però després de veure la gent armada, me'n fan tots dos :(

Eduard Ariza ha dit...

Francament, crec que el primer rètol pot tenir el seu punt "místic", fins i tot un pèl idealista i ingenu en certa forma. El segon em desagrada més... De totes formes m'han fet pensar en quelcom interessant: què és més terrible, la bala assessina o els deu manaments? No ho sé...TT Ambdues coses han costat tantes vides.

jomateixa ha dit...

Caram, amb aquests cartels no vull ni pensar el personal que s'hi passeja per aquests indrets...

magazine.cat ha dit...

Hola, primer que res una salutació, ja que es el primer cop que passo per aquí, i segon el primer cartell es boníssim.

Salut i arreveure.

Clidice ha dit...

Eduard Ariza en segons quines parts del món la vida no té exactament el mateix valor que té per a nosaltres.

jomateixa hola :) pensa que les cases "normals" solen estar envoltades de filferrades electrificades. T'imagines una filera d'adossades així?

magazine.cat benvingut/a :) hi ha alguns d'aquests cartells amb els que et pots fer un panxó de riure, moltes vegades pels llocs inversemblants on te'ls trobes. Després veus la realitat i no fa tanta gràcia, què hi farem!