dilluns, 7 de març de 2011

D'allò quotidià

Hi ha escenes que són tot un símbol per a nosaltres, que ens enfronten, lluny de casa, a la nostra realitat. La feina cal fer-la, algú l'ha de fer, però on està escrit que hagi de ser així? Hi ha hagut realment un abans diferent, o hem de conquerir un món nou encara per descobrir?

6 comentaris:

Galderich ha dit...

La meva mare sempre comenta que a certs països els homes no foten res més enllà d'aguantar la paret mentre que les dones no paren de treballar... En aquest cas la seva versió es torna a confirmar!
Perquè algú descansi ha d'haver gent que treballi. Els reis, rendistes i altres bagassos ho tenen clar i són partidaris del "dolce farniente".
Un pagès del meu poble quan veia que algú intentava no treballar i explicava com fer-ho sempre deia: "on vols anar bou que no llauris!"

òscar ha dit...

Em temo que ens caldrà conquerir. I segurament sense anar massa massa lluny.

magazine.cat ha dit...

Aquell de la maca, a casa meva fotria un vot que arribaria a la teulada!

en Girbén ha dit...

Conec al de l'hamaca i em consta que, aquell dia, a trenc d'alba ja era a la feina: la de descarregar una barcassa plena de saques d'arròs de 50 kgs. No ha acabat fins passat mig dia, i ara s'entén que l'home estigui així de baldat.

Eduard Ariza ha dit...

Que quelcom s'hagi fet tota la vida no vol dir que s'hagi de continuar fent. Sóc poc partidari d'un atac directe per canviar la conducta humana, però quan veus una imatge que capta d'una forma tan genuina la discriminació de sexes no sé... com diu en Magazine.cat, li fotria una clatallada que anira d'altabaix de la amaca al riu.

Clidice ha dit...

Al final de tot sembla que canviem perquè tot continui igual. Ah! i si, Girb, els he vistos descarregar sacs d'arròs ... al costat de les dones, que no paren mai ;)