dilluns, 24 de gener del 2011

Certascan

En Marc i en Jordi tenien ja set i nou anys. Cada any els apropàvem als llocs dels quals en teníem records inesborrables de joventut i infantesa, un dels llocs d'aquell setembre va ser Certascan, ells se sentien grans, enormes, gegants, uns autèntics aventurers. Pocs anys després emprendríem la travessa del Cantàbric al Mediterrani. Els refugis, sempre han estat la nostra segona casa i en la travessa són imprescindibles. En Girbén ens avisa de la seva desaparició com a refugi de la Federació, i també ho llegim al blog del guarda, Alejandro Gamarra. Què ens està passant? No fa tants anys vam arribar a Restanca i no vam poder dormir enmig d'una tempesta perquè no teníem "reserva" (sempre hem estat federats). Està desapareixent la nostra muntanya, la de la recerca de l'experiència i el coneixement en mans dels esportistes i els negociants, hi podem fer res? Per què, encara avui, no s'ha legislat sobre la possessió de la muntanya?

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Tot el que no sigui rendible econòmicament ha de desaparèixer. Aquesta és la màxima actual i el tema d'utilitat pública passa a un segon terme.

Marta Contreras ha dit...

Qué xulo que hagis pogut fer aquestes rutes en família. Ara, d'això dels refugis no hi entenc, no he dormit en cap :(

en Girbén ha dit...

AMANIDA
MACARRONS
POLLASTRE
MÚSIC
Crec que avui dinaré el mateix,
i serà un menjar de revolta!

Barbollaire ha dit...

No us preocupeu...

Segur que en un moment o altre a algú se li acut fer un spa, o qualsevol altre mena d'hotel amb encant...

Al cap i la fi, la muntanya, és una propietat privada, no?

Dol. Dol molt. També havíem estat quan els nois no eren (tant) ganapies, i les fotos es feien amb carret...

Tal i com anem, si mai tinc nets, sols podran gaudir d'aquest paratges a través de les fotografies...

Així ens va...