Fa un parell o tres d'anys havia de passar vàries vegades a la setmana pel carrer Gran de Gràcia amunt, en direcció al CEF i no podia evitar aturar-me al davant d'aquest rètol, aleshores força malmès, de la cantonada amb el carrer del Montseny. Un dia, parlant-ne amb en Galderich, em va dir que, segurament, ja estava esborrat. Vaig anar-hi expressament, tement el pitjor, però malgrat que havien remodelat l'edifici, havien tingut cura de conservar l'anunci, símbol d'un temps pretèrit que fou. Vaig fer la foto amb el mòbil, perquè, per variar, m'havia descuidat la càmera.
8 comentaris:
Jo també l'havia fotografiat, realment crida l'atenció. M'agrada la seva tipografia (i que ensenyin la mandolina).
Curiós que entre la música, ensenyin idiomes, no? Només faltava que hi posessin punt de creu :)
Hi passo pel davant dos cops al dia i, com a gran observador de la realitat que m'envolta, he de dir que mai no l'havia vist.
Doncs, no està malament que s'hi conserve. La memòria del passat no ha d'esser esborrada En aquest cas, seria alguna cosa així com "arqueologia social"
Ha, ha... això si que és una sincronia. Per a aquest dimecres tinc programat a la Galeria d'Imatges dos rètols com aquests que hi ha a Pça. Molina... Els vaig fer la foto aquest dissabte! :-)
Allau la tipografia també m'agrada a mi, i sobretot ara, que està restaurat i s'aprecia més. A mi també m'encanta que m'ensenyin la mandolina, no cal dir. Què passa? si podia tocar la guitarra, no veig perquè no puc amb la mandolina no? ;)
marta sembla llunyà, però les monges on em van "educar" (ehem) la música, les llengües (o quelcom semblant) i les labors eren essencials.
òscar serà que tu ets un ésser normal, als rarets ja ens passa això :P
Carles Tomàs a vegades, amb tan de conservar només fem que acumular, però en el cas de Barcelona, amb la mania que tenen els ajuntaments en fer-ho "tot nou", que algú tingui la iniciativa de conservar aquest testimoni d'un temps que fou és, francament, lloable.
Galderich i jo hi vaig anar expressament, amb en Factor X (dient: on culleres anem ara?) rel d'un dia que en vam parlar tu i jo. Definitivament malalts :)
Veig que no sóc la única que va mirant enlaire tot el dia, i que es deixa la camera qua no toca hehe
M'agraden aquestes imatges
Mireia amb els anys he assumit la meva condició de "desastre amb potes" ;) I més d'una vegada m'he entrebancat a causa d'aquesta mania meva d'anar badant :)
Publica un comentari a l'entrada