No sé perquè sempre ens han previngut del somriure dels orientals. Em costaria trobar un lloc del món on hagi estat on la gent somrigui més que al Vietnam, i on el somriure sigui més natural i sincer. Considerant la seva història no deixa de ser remarcable la seva pulsió per viure.
Sóc una dona que fa fotos d'un home que fa fotos i que no suporta viure al darrera d'una càmera, o sigui que no espereu pas un blog de fotografia d'exhibició, ni grans interpretacions de la realitat. Aquí només s'hi veurà allò que em digui alguna cosa a mi mateixa i que tingui ganes de compartir.
dilluns, 18 de juliol del 2011
El jardiner del temple
dilluns, 4 de juliol del 2011
L'excés natural
En el tròpic tot és excessiu, la pols no existeix per tapar la brillantor de la natura, que s'imposa, de forma gairebé insultant, fins i tot a la presència humana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)