Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2010. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2010. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de gener del 2012

Bon Any!

Frontera Vietnam - Cambodja
Volia trobar un missatge d'any nou que fos engrescador, que ens donés un cop de mà. No sé si l'he pogut trobar per a vosaltres. Jo, veient algunes de les fotografies que hem anat fent pel món, he pogut pensar en tot allò que tenim, i que ni sabem que tenim, i he pensat en els crits d'alegria d'aquests vietnamites, les salutacions, i en com el somriure es capaç de fer-se ones i transmetre's per l'espai fins fer-te arribar l'escalfor a la cara, i a l'ànima.

Sigui com sigui: Bon Any!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Mirar

Aturar-te, mirar-los, mirar-la com els mira. La vida és a la carretera.

dilluns, 18 de juliol del 2011

El jardiner del temple

No sé perquè sempre ens han previngut del somriure dels orientals. Em costaria trobar un lloc del món on hagi estat on la gent somrigui més que al Vietnam, i on el somriure sigui més natural i sincer. Considerant la seva història no deixa de ser remarcable la seva pulsió per viure.

dilluns, 4 de juliol del 2011

L'excés natural

En el tròpic tot és excessiu, la pols no existeix per tapar la brillantor de la natura, que s'imposa, de forma gairebé insultant, fins i tot a la presència humana.

dilluns, 4 d’abril del 2011

L'aigua, font de mort, font de vida

Més amunt de Sa pa, en els poblats de les muntanyes de la província de Lao Cai, els H'mong viuen del conreu d'arròs i del blat de moro. Tanmateix hi ha una cosa que manca arreu: la llenya. Després de caminar una vintena de quilòmetres, te n'adones que només has travessat boscos de bambú, ni un sol arbre, tots han desaparescut després de segles de poblament. Aquella nit, mentre dormim sota la mosquitera en el refugi de la muntanya, escoltem com el cel s'està buidant, no plou pas, l'aigua cau a cubells. A Sa pa, on vam pernoctar el dia abans, cauran tres cases i l'hotel que ens guarda l'equipatge quedarà negat, sortosament les nostres bosses, no utilitzem maletes, són impermeables.

En aquests aiguats el riu s'engreixa molt, es desborda i pot fer malvestats, però també desenterra velles arrels d'arbres ja desapareguts, llenya bona que cal "pescar" en un exercici de perícia i risc innegables.

dilluns, 7 de març del 2011

D'allò quotidià

Hi ha escenes que són tot un símbol per a nosaltres, que ens enfronten, lluny de casa, a la nostra realitat. La feina cal fer-la, algú l'ha de fer, però on està escrit que hagi de ser així? Hi ha hagut realment un abans diferent, o hem de conquerir un món nou encara per descobrir?

dilluns, 28 de febrer del 2011

Saigon

FAsencio 2010

Fer fotos de fotos no té cap mèrit, però com expresses el que sents en el Museu de la guerra a Saigón? Com expliques que no has pogut acabar el recorregut i que les imatges s'eborraven al darrera de les llàgrimes. Sempre es dubta a l'hora de parlar-ne, com si ens haguéssim d'avergonyir. Amb això no som millors, però potser som una mica més conscients.

dilluns, 10 de gener del 2011

Conservant la memòria

 
Fa un parell o tres d'anys havia de passar vàries vegades a la setmana pel carrer Gran de Gràcia amunt, en direcció al CEF i no podia evitar aturar-me al davant d'aquest rètol, aleshores força malmès, de la cantonada amb el carrer del Montseny. Un dia, parlant-ne amb en Galderich, em va dir que, segurament, ja estava esborrat. Vaig anar-hi expressament, tement el pitjor, però malgrat que havien remodelat l'edifici, havien tingut cura de conservar l'anunci, símbol d'un temps pretèrit que fou. Vaig fer la foto amb el mòbil, perquè, per variar, m'havia descuidat la càmera.

dilluns, 3 de gener del 2011

Bon 2011!

Chau Doc, Vietnam, en el cor del Mekong, passejant per la vora del riu un vietnamita se'ns adreça, "voleu visitar el poblat flotant?", pactem el preu i ens hi avenim. La "Happy new year" no és una barca gaire espectacular, és com totes les que utilitzen els vietnamites per moure's pel riu, et preguntes quin miracle fa que funcionin aquestes "remaleïdes closques de nou que el vent faci estelles", però en aquestes alçades ja hi estem fets. Si més no és una excusa excel·lent per desitjar-vos un Feliç 2011!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Solucions "re-aprofitades"

Em sembla molt interessant aquest avís pels vianants en els passos zebra, tot un detall per part del consistori d'A Corunha (Galiza) ...
... i, per què no aprofitar-ho per reivindicar el que convingui? (cliqueu al damunt de la imatge per a ampliar-la)

dilluns, 15 de novembre del 2010

El "mouse"

Nens H'mong. Muntanyes de Sa Pa. Frontera amb la Xina.

Tothom sap que els nens d'avui són uns experts en el maneig del ratolí. La cosa del disseny ja és tot una altra qüestió.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

L'objectiu

El Factor X  en companyia d'unes nenes H'mong
muntanyes de Sa Pa, a la frontera amb la Xina

L'objectiu d'un viatge quin és? Fotografiar accidents geogràfics fotografiats cent mil vegades o més? Visitar museus plens d'objectes descontextualitzats i perfectament visitables a través d'Internet? No, l'objectiu de tots els viatges és compartir, conèixer, mirar a la cara a algú, somriure, i veure com se l'il·lumina la mirada.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Com ...

Montanyana, octubre 2010
"... Com una vinya solitària, que neix en un camp nu, mai no es dreça i mai no dóna dolços raïms, ans, corbant la seva tendra brancada sota el pes que la inclina, ja gairebé ateny amb el seu brot més alt la rabassa ..."
 Catul, Poema LXII, 50

dilluns, 27 de setembre del 2010

La gent gran

La iaia té mal d'ossos i ja no pot anar arrossegant-se amunt i avall de la barca. Cal trobar un medi alternatiu. Talment una reina, la reina del Mekong.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Trista realitat


Jugar amb el significat de les paraules en una altra llengua sempre és una font d'acudits i bromes diverses. Quan vaig veure aquest camionet vaig pensar: "mira! està cansat i ho anuncia". La broma va ser més interessant quan el guia ens va fer saber que "Canh sat" és el cos de policia vietnamita. Vaig pensar que el més normal, tal i com conduien, no era que es diguessin "canh sat", sinó fins i tot es podrien dir "re benh tat".

divendres, 3 de setembre del 2010

"Apatlullando" la ciudad ...


- Calam Ho! Quant de temps sense veule't! Què és de la teva vida?
- Hola Chi! Bé, vaig fent. Faig de xòfel pel l'exèlcit.
- Vaja! Quina solt! Això si que és una feina descansada!
- Bé, depèn de com t'ho milis, els leculsos de l'exèlcit vietnamita no són especialment abundosos ...