Sempre trobaràs un motiu

Dona "uro". Llac Titicaca.

... per somriure, mentre els dits no paren de teixir.

No hi trobaràs mai ningú amb les mans quietes.

I en el cabell se li enredà una estrella

El Titicaca (Titijaja, Titijala) és el llac navegable més alt del món, 3.812 m sobre el nivell del mar. És normal, doncs, que els seus habitants ensopeguin amb els estels. Com podríem explicar el seu etern somriure, sinó és perquè ells saben alguna cosa que nosaltres ja hem oblidat?

No robaràs... i no mataràs, també?

Mai hagués imaginat veure un rètol en un terreny on digués "este terreno NO se vende", i és que el Perú és el país dels avisos obvis. Cal avisar que un terreny no es ven, perquè algú l'ha venut a incauts més de tres vegades, i cal avisar que no s'ha de robar, fins i tot si convé, fent amenaces més consistents que no pas amb les Escriptures

Tot podria semblar mentida, si no fos que t'ensopegues amb un vell passejant amb un revòlver a la mà, i et vénen al cap relats de balaseras i la música dels narco-corridos ... però només és la por a allò que no estàs acostumada; al cap i a la fi tu formes part del món dels gringos, i sembla que aquest és prou motiu per estar mínimament tranquil·la, si més no mentre et mantinguis en grup i per les zones adequades.

Els escriptors de cartes

Plaza Mayor, Arequipa. "La ciudad blanca"

Orgull

Que pasa gringo?

Cabanaconde, Vall del Colca (Perú), 2007

A Cabanaconde hi arribes quan vols anar a la Cruz del Cóndor, cal dormir en alguna banda i aquest poblet allunyat resulta perfecte. La nit cau depressa mentre veiem com els seus habitants arriben de treballar al camp carregats amb eines, llenya, els fills ...  Nosaltres amb prou feines podem carregar amb la nostra còrpora, a gairebé 5.000 metres l'aire no acaba d'omplir-nos els pulmons i estem cansats tot el dia. A les cases no hi ha (no hi havia?) llum, més enllà d'una bombeta trista i polsegosa. Per això, al carrer principal es veuen dos grups de persones envoltant un focus de llum. Ens hi atansem i veiem que cadascun dels focus és un televisor. Els d'una banda estan mirant la tele-novel·la, els de l'altra vídeos musicals, això els dies que no hi ha futbol.

Si aneu a Qosqo (Cuzco) ...

Ve temps de vacances i el Factor X i una servidora desapareixem en un lloc diametralment oposat a aquest, o sigui que no anirem al Perú, tot i que no deixem de recomanar fervorosament visitar-lo. Fins i tot, si m'apures, anar a veure el Macchu Pichu. O sigui que el blog, els blogs, estaran aturats un meset, si fa no fa.

Si aneu a Qosqo, però, no deixeu d'anar al Kachivache, el restaurant d'en Xavi, que és de Palau de Plegamans i sembla que se'ns ha tornat Cuzqueño. Podeu encomanar-li una fideuà, o carn a la  brasa amb pa amb tomàquet. No aconsello menjar com a casa quan som fora, però moltes vegades et cal trobar un raconet on "reposar" el paladar de tant d'exotisme. (ei, això no és un anunci eh!)

Bones vacances!