La indecisió està servida

Rua da Conga. Santiago de Compostela.

El llum de l'estiu

El jardiner del temple

No sé perquè sempre ens han previngut del somriure dels orientals. Em costaria trobar un lloc del món on hagi estat on la gent somrigui més que al Vietnam, i on el somriure sigui més natural i sincer. Considerant la seva història no deixa de ser remarcable la seva pulsió per viure.

Res a veure ...

amb l'anterior entrada. Però és que quan et mous pel món amb una càmera acabes tirant a tort i a dret, moltes vegades per avorriment inclús. A Windhoek, dalt del camió, mentre esperàvem que tornessin els que havien anat a comprar queviures, a part de saludar a tothom que passava i ens saludava - Guten morgen madam - i nosaltres - guten, guten, ei, això no és alemany? - fotografiàvem "coses" i sempre, acabes trobant un bon motiu per fer l'acudit fàcil. Però és que això ja ho tenen les llengües, t'ho posen al punt.

Imagino que, per estalviar-nos aquestes gracietes, en les nostres matrícules no hi ha vocals. I és que, francament, no em veig portant aquesta matrícula. Massa fàcil l'acudit, ai.

Somnis d'Àfrica

Guepards barallant-se per una presa. Namíbia.

Viatjar et fa viure en un estat d'enyorament perpetu, sobretot pels que som amants del moviment continuu. Sabia que no havia d'anar a l'Àfrica, perquè em doldria no haver-m'hi quedat. I les fotos no em consolen, només em fan sentir pessigolles als peus, amb ganes de prendre el sac i la tenda i tornar al continent original, a sentir el batec de la vida. Un altre any sense Àfrica, un altre any enyorant.

Llum, més llum! (II)

Ara, més que mai.

Llum, més llum!

Ha Noi

Ens en cal tanta!

No molestin els turistes

Hiển Nhân, Hue (Vietnam) 2010

Fons de pantalla

Namib

Aquests dies són plens d'estrès i feina pels que ens dediquem a la cosa de la comptabilitat i la fiscalitat. Per tant, res millor, per a mi, que el desert. Diguem que em poso de fons de pantalla un dels llocs on em sento més fascinada i el dedico a tots i totes els que, aquests dies, contemplem com la resta passa les vacances alegrement.

Sempre trobaràs un motiu

Dona "uro". Llac Titicaca.

... per somriure, mentre els dits no paren de teixir.

No hi trobaràs mai ningú amb les mans quietes.

HDR o la cuina de moltes fotos

Catedral de Tortosa

Abans, a moltes cases, els homes, i algunes dones, se la passaven tancats en un cuarto fosc on només hi havia una bombeta vermella. No és que fessin coses prohibides, ni que tinguessin el xarrampió, és que estaven "revelant". Avui, amb el digital, els "reveladors" se la passen durant hores i hores asseguts al davant d'un ordinador. Llibres i més llibres, fòrums, trucades, missatges ... tot per un abans i un després. I quantes hores pacients a l'hora de triar qualsevol gadget que sembli imprescindible, perquè això si, sembla ser que és una religió que alguns només poden practicar si al seu costat hi duen una companya, o un company, fidels i amb cara de despistats.

Catedral de Tortosa 2

HDR

Solucions "re-aprofitades"

Em sembla molt interessant aquest avís pels vianants en els passos zebra, tot un detall per part del consistori d'A Corunha (Galiza) ...

... i, per què no aprofitar-ho per reivindicar el que convingui? (cliqueu al damunt de la imatge per a ampliar-la)

Aliens a la nostra existència

Em penso que és un Tenebriònid, un onymacris plana. Alguna idea?

Fa 65 milions d'anys, quan s'estaven extingint els dinosaures, es va formar el desert del Namib, el desert més vell del món. Els escarabats potser ja hi eren i, segurament, encara hi seran quan nosaltres no hi siguem. De moment, però, nosaltres en deixem testimoni. Per a qui? Per què? Potser tant li fa.

Els escriptors de cartes

Plaza Mayor, Arequipa. "La ciudad blanca"

El "mouse"

Nens H'mong. Muntanyes de Sa Pa. Frontera amb la Xina.

Tothom sap que els nens d'avui són uns experts en el maneig del ratolí. La cosa del disseny ja és tot una altra qüestió.

Ve l'hivern

I el món s'adorm. Un bon moment per recordar l'esclat que tornarà.

GR-11. 2004

Civilització

Els san van gratar les pedres per parlar amb els déus del cel. Ara els san no hi són, estan desplaçats en llocs on no puguin reclamar una terra amb un subsòl ple de diamants. Tanmateix la seva terra (ens) continua essent útil, a les joieries i als turistes.

La gent gran

La iaia té mal d'ossos i ja no pot anar arrossegant-se amunt i avall de la barca. Cal trobar un medi alternatiu. Talment una reina, la reina del Mekong.

Vertígen? no, gràcies

 

Llàstima que dalt de la Tour Eiffel hom no pugui treure el cap i mirar avall. Sembla ser que hi havia massa gent que se sentia temptada d'arribar a baix més depressa del compte. Sortosament les càmeres petites i les mans poden passar enmig de les reixes.

Tanca la porta!

Els occidentals tenim uns costums que exportem on anem. Si hi ha una cosa que ens angoixi és un lavabo sense porta i això sempre té fàcil solució.

Nota: per si no s'observa bé, la "porta" es tracta d'una barra que es posa i es treu.