Sóc una dona que fa fotos d'un home que fa fotos i que no suporta viure al darrera d'una càmera, o sigui que no espereu pas un blog de fotografia d'exhibició, ni grans interpretacions de la realitat. Aquí només s'hi veurà allò que em digui alguna cosa a mi mateixa i que tingui ganes de compartir.
divendres, 3 de setembre del 2010
"Apatlullando" la ciudad ...
- Calam Ho! Quant de temps sense veule't! Què és de la teva vida?
- Hola Chi! Bé, vaig fent. Faig de xòfel pel l'exèlcit.
- Vaja! Quina solt! Això si que és una feina descansada!
- Bé, depèn de com t'ho milis, els leculsos de l'exèlcit vietnamita no són especialment abundosos ...
a tot aleu es una mica més del mateix, tanmateix, i malglat aquestes "difelències", m'hi quedalia a viule al Vietnam (ja es nota que estic assajant l'idioma no?) :P
4 comentaris:
Genial!
A veure si apliquem aquestes retallades pressupostàries al nostre exèrcit en comptes de fer-ho sobre els treballadors!
El del davant deu ser el "quinto" i el del darrera l'oficial...Si no cal fer cap revolució per perpetuar el sistema, no ;-)
Estlà clà!
(coi que és difícil això de parlar -i escriure- en vietnamita amb accent de hanoi)
a tot aleu es una mica més del mateix, tanmateix, i malglat aquestes "difelències", m'hi quedalia a viule al Vietnam (ja es nota que estic assajant l'idioma no?) :P
Publica un comentari a l'entrada