Montanyana, octubre 2010
Catul, Poema LXII, 50"... Com una vinya solitària, que neix en un camp nu, mai no es dreça i mai no dóna dolços raïms, ans, corbant la seva tendra brancada sota el pes que la inclina, ja gairebé ateny amb el seu brot més alt la rabassa ..."
3 comentaris:
Ostres, quina harmonia entre text i imatge!
I què poc han canviat algunes coses!
Muy bonita la imagen, seguro que la casa tiene mucha historia,
un placer pasar a leerte,
que tengas una bonita semana.
un abrazo.
Molt bona conjunció, foto i poema.
Publica un comentari a l'entrada