Sóc una dona que fa fotos d'un home que fa fotos i que no suporta viure al darrera d'una càmera, o sigui que no espereu pas un blog de fotografia d'exhibició, ni grans interpretacions de la realitat. Aquí només s'hi veurà allò que em digui alguna cosa a mi mateixa i que tingui ganes de compartir.
De vegades ells, sense gens, trepitjats, explotats i altre... pot ser que siguin més feliços que molts de nosaltres tenint-ho tot...per això sempre somriuen t'has fixat? el meu germà va estar bastant temps escalant a Perú i gairebé tots els indis que fotografiava somreien ... record que em vaig fixar en això.
En el de les mans jajaja no vaig poder.
Mil gràcies CLI, ets un sol a més d'una bona fotògrafa
Galderich ja és ben curiós que, com menys activitat física fem, com més especialització i suposada millora, festes, capacitat econòmica ... menys somriem. Alguna cosa està fallant.
El porquet i una de les millors formes de comunicació, sens dubte :)
María bien, es mejor fotógrafo el Factor X, mi "parejo", yo soy buena "miradora", creo. En todo caso, los viajes que he hecho en el mal llamado Tercer Mundo, y al que yo llamo Mundo Explotado, la gente tiende a la sonrisa, a la empatia y a la comunicación de un modo tan natural, que te vienen ganas de quedarte ahí, donde sea, porque te hacen sentir algo que aquí perdimos hace tiempo: humana. De tanto tener, al final solo tememos perder y así nunca podemos confiar. Un beso guapa :)
4 comentaris:
L'activitat sense parar és el que ens permet tenir el somriure a la boca... malgrat que a vegades sigui contradictori.
El somriure, un tret diferencial de l'espècie humana, arreu on la trobis.
De vegades ells, sense gens, trepitjats, explotats i altre... pot ser que siguin més feliços que molts de nosaltres tenint-ho tot...per això sempre somriuen t'has fixat? el meu germà va estar bastant temps escalant a Perú i gairebé tots els indis que fotografiava somreien ... record que em vaig fixar en això.
En el de les mans jajaja no vaig poder.
Mil gràcies CLI, ets un sol a més d'una bona fotògrafa
Muaaaaaaaaaaaaaaakss el meu cel.
Galderich ja és ben curiós que, com menys activitat física fem, com més especialització i suposada millora, festes, capacitat econòmica ... menys somriem. Alguna cosa està fallant.
El porquet i una de les millors formes de comunicació, sens dubte :)
María bien, es mejor fotógrafo el Factor X, mi "parejo", yo soy buena "miradora", creo. En todo caso, los viajes que he hecho en el mal llamado Tercer Mundo, y al que yo llamo Mundo Explotado, la gente tiende a la sonrisa, a la empatia y a la comunicación de un modo tan natural, que te vienen ganas de quedarte ahí, donde sea, porque te hacen sentir algo que aquí perdimos hace tiempo: humana. De tanto tener, al final solo tememos perder y así nunca podemos confiar. Un beso guapa :)
Publica un comentari a l'entrada