Per què ningú ha de voler enfilar-se muntanya amunt, amb un pes considerable a l'esquena, i passar la nit al damunt de les pedres? Potser per gaudir d'un moment així?
O, un moment així, amb algú com aquest?
Vistes de Montserrat a l'alba, des del Montgrós (Montserrat).
4 comentaris:
Ni un núvol i una plàcida nit d'estiu!
Ahir, a Barcelona, mentre estava estenent vaig veure un celatge meravellós (ple de núvols) a la posta de sol que només va durar dos minuts. Passat aquest temps l'espectacle es va anar difuminant! Cal aprofitar aquests moments de gaudi!
Veritablemente unes imatges de Montserrat en posta de sol envejables. La tercera concretament penso que és de concurs, encara que no sóc gens expert en la matèria.
Montserrat em sembla sempre una muntanya sortida d'un somni.
Les fotos precioses.
Brutals les fotos, precioses!!
Publica un comentari a l'entrada