dilluns, 9 de gener del 2012

Bon Any!

Frontera Vietnam - Cambodja
Volia trobar un missatge d'any nou que fos engrescador, que ens donés un cop de mà. No sé si l'he pogut trobar per a vosaltres. Jo, veient algunes de les fotografies que hem anat fent pel món, he pogut pensar en tot allò que tenim, i que ni sabem que tenim, i he pensat en els crits d'alegria d'aquests vietnamites, les salutacions, i en com el somriure es capaç de fer-se ones i transmetre's per l'espai fins fer-te arribar l'escalfor a la cara, i a l'ànima.

Sigui com sigui: Bon Any!

dilluns, 12 de desembre del 2011

Sitges 3 i 4

Aquesta tècnica, l'HDR, pot donar resultats espectaculars, però hi ha un moment on, invariablement, ens discutim el Factor X i jo: si bé és remarcable el realisme amb que dota la natura, en el cas de les textures com la sirena, a mi em sembla excessiva. Serà que sóc una romàntica empedreïda i adoro els objectes on el temps, i els nostres ulls, han matisat els excessos.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Sitges 2

Per augmentar clica al damunt
Què ben poca cosa són les amenaces humanes contra la força de la natura!

dilluns, 14 de novembre del 2011

Sitges 1

Cliqueu al damunt per ampliar la imatge
Quin millor lloc per jugar amb l'HDR que Sitges i una tempesta?

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Els deltes

Medis terram, des del Delta del Rubricatus
Medis Terram, des del Delta del Rubricatus
Si algú em pregunta on visc li he de dir que en el millor país del món, i en el millor lloc possible d'aquest país. Un lloc que et permet agafar la bicicleta i arribar pel riu fins el mar, i tornar, després, cap a la muntanya, el centre del país, la mare, l'aixopluc.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Mirar

Aturar-te, mirar-los, mirar-la com els mira. La vida és a la carretera.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Defenses

Algun animaló ja ha expressat la seva opinió respecte al vàndal que ha llençat això enmig de la natura. Aquest producte, d'aquells que sents a la publicitat que serveix per a les "defenses", resta abandonat enmig del bosc, gràcies a l'acció del vàndal "defensat". Em pregunto qui, però, defensa la natura del seu consumidor?

dilluns, 12 de setembre del 2011

Conte d'una nit d'estiu (imatges)

Per què ningú ha de voler enfilar-se muntanya amunt, amb un pes considerable a l'esquena, i passar la nit al damunt de les pedres? Potser per gaudir d'un moment així?


O, un moment així, amb algú com aquest?
Vistes de Montserrat a l'alba, des del Montgrós (Montserrat).

dilluns, 18 de juliol del 2011

El jardiner del temple

No sé perquè sempre ens han previngut del somriure dels orientals. Em costaria trobar un lloc del món on hagi estat on la gent somrigui més que al Vietnam, i on el somriure sigui més natural i sincer. Considerant la seva història no deixa de ser remarcable la seva pulsió per viure.

dilluns, 4 de juliol del 2011

L'excés natural

En el tròpic tot és excessiu, la pols no existeix per tapar la brillantor de la natura, que s'imposa, de forma gairebé insultant, fins i tot a la presència humana.

dilluns, 27 de juny del 2011

Grafits

Tarragona, Rambla Vella, cap al vespre, un solar sense asfaltar on aparquen uns quants cotxes, la fortuna de dur un telèfon mòbil. Art efímer, potser aquesta és la gràcia.

dilluns, 6 de juny del 2011

Res a veure ...

amb l'anterior entrada. Però és que quan et mous pel món amb una càmera acabes tirant a tort i a dret, moltes vegades per avorriment inclús. A Windhoek, dalt del camió, mentre esperàvem que tornessin els que havien anat a comprar queviures, a part de saludar a tothom que passava i ens saludava - Guten morgen madam - i nosaltres - guten, guten, ei, això no és alemany? - fotografiàvem "coses" i sempre, acabes trobant un bon motiu per fer l'acudit fàcil. Però és que això ja ho tenen les llengües, t'ho posen al punt.
Imagino que, per estalviar-nos aquestes gracietes, en les nostres matrícules no hi ha vocals. I és que, francament, no em veig portant aquesta matrícula. Massa fàcil l'acudit, ai.

dilluns, 30 de maig del 2011

Somnis d'Àfrica

Guepards barallant-se per una presa. Namíbia.
Viatjar et fa viure en un estat d'enyorament perpetu, sobretot pels que som amants del moviment continuu. Sabia que no havia d'anar a l'Àfrica, perquè em doldria no haver-m'hi quedat. I les fotos no em consolen, només em fan sentir pessigolles als peus, amb ganes de prendre el sac i la tenda i tornar al continent original, a sentir el batec de la vida. Un altre any sense Àfrica, un altre any enyorant.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Fons de pantalla

Namib
Aquests dies són plens d'estrès i feina pels que ens dediquem a la cosa de la comptabilitat i la fiscalitat. Per tant, res millor, per a mi, que el desert. Diguem que em poso de fons de pantalla un dels llocs on em sento més fascinada i el dedico a tots i totes els que, aquests dies, contemplem com la resta passa les vacances alegrement.