El jardiner del temple

No sé perquè sempre ens han previngut del somriure dels orientals. Em costaria trobar un lloc del món on hagi estat on la gent somrigui més que al Vietnam, i on el somriure sigui més natural i sincer. Considerant la seva història no deixa de ser remarcable la seva pulsió per viure.

L'excés natural

En el tròpic tot és excessiu, la pols no existeix per tapar la brillantor de la natura, que s'imposa, de forma gairebé insultant, fins i tot a la presència humana.

Grafits

Tarragona, Rambla Vella, cap al vespre, un solar sense asfaltar on aparquen uns quants cotxes, la fortuna de dur un telèfon mòbil. Art efímer, potser aquesta és la gràcia.

Res a veure ...

amb l'anterior entrada. Però és que quan et mous pel món amb una càmera acabes tirant a tort i a dret, moltes vegades per avorriment inclús. A Windhoek, dalt del camió, mentre esperàvem que tornessin els que havien anat a comprar queviures, a part de saludar a tothom que passava i ens saludava - Guten morgen madam - i nosaltres - guten, guten, ei, això no és alemany? - fotografiàvem "coses" i sempre, acabes trobant un bon motiu per fer l'acudit fàcil. Però és que això ja ho tenen les llengües, t'ho posen al punt.

Imagino que, per estalviar-nos aquestes gracietes, en les nostres matrícules no hi ha vocals. I és que, francament, no em veig portant aquesta matrícula. Massa fàcil l'acudit, ai.

Somnis d'Àfrica

Guepards barallant-se per una presa. Namíbia.

Viatjar et fa viure en un estat d'enyorament perpetu, sobretot pels que som amants del moviment continuu. Sabia que no havia d'anar a l'Àfrica, perquè em doldria no haver-m'hi quedat. I les fotos no em consolen, només em fan sentir pessigolles als peus, amb ganes de prendre el sac i la tenda i tornar al continent original, a sentir el batec de la vida. Un altre any sense Àfrica, un altre any enyorant.

Llum, més llum! (II)

Ara, més que mai.

Llum, més llum!

Ha Noi

Ens en cal tanta!

No molestin els turistes

Hiển Nhân, Hue (Vietnam) 2010

Fons de pantalla

Namib

Aquests dies són plens d'estrès i feina pels que ens dediquem a la cosa de la comptabilitat i la fiscalitat. Per tant, res millor, per a mi, que el desert. Diguem que em poso de fons de pantalla un dels llocs on em sento més fascinada i el dedico a tots i totes els que, aquests dies, contemplem com la resta passa les vacances alegrement.

Sempre trobaràs un motiu

Dona "uro". Llac Titicaca.

... per somriure, mentre els dits no paren de teixir.

No hi trobaràs mai ningú amb les mans quietes.