dilluns, 27 de setembre del 2010

La gent gran

La iaia té mal d'ossos i ja no pot anar arrossegant-se amunt i avall de la barca. Cal trobar un medi alternatiu. Talment una reina, la reina del Mekong.

8 comentaris:

Galderich ha dit...

Per cert, qui porta la barca? On és el timó?

Clidice ha dit...

bon dia :) i bona apreciació. Si t'hi fixes, al davant de la iaia hi ha una torreta verda. Dins hi va el pilot. Són gent menuda aquesta i donada a això d'ajupir-se per tot, per això em va xocar tant la cadira tan colonial :)

Galderich ha dit...

Ho havia pensat però l'embalum vermell del davant m'ha fet desestimar aquest sistema. Suposo que la del davant deu ser el sistema Braille d'aquesta conducció quan li va indicant cap a la dreta, a l'esquerra, frena...

rits ha dit...

preciosa combinació de foto i lletres. he mirat la foto, l'escrit, i després he descobert la iaia!!!!

Clidice ha dit...

gràcies rits! fa molta ràbia anar a un país i descobrir que totes les fotos tenen un component que les "embruta" i és la humitat que se t'escola per tota la càmera. Tanmateix les fotos "hi eren", com la vida mateixa :)

Lluís Bosch ha dit...

M'ha agradat molt l'expressió "reina del Mekong". Veient la fotografia amb deteniment, sembla que la cadira d'inspiració colonial (tot i que a Ikea en tenen de similars) va lligada amb una corda, una mica a l'engròs. Vols que tot plegat no ens fa pensar en una vida més agradable que la nostra?

Clidice ha dit...

No t'ho sabria dir Lluís, tampoc sóc "tan viatjada". Jo, al Vietnam, m'hi quedaria a viure, però quan comences a veure les coses com són "de debò", a tot arreu, aprens a valorar el fet de viure on vius. I, al final, resulta que no són més feliços que nosaltres, ni menys. En són exactament el mateix. Em temo que no hi ha paradisos i, pel que pugui ser, m'agrada pensar que no seré una vella xaruga als 50, que els infants tenen assistència sanitària, que ... uf!

Clidice ha dit...

Gracias Raul :)