Sóc una dona que fa fotos d'un home que fa fotos i que no suporta viure al darrera d'una càmera, o sigui que no espereu pas un blog de fotografia d'exhibició, ni grans interpretacions de la realitat. Aquí només s'hi veurà allò que em digui alguna cosa a mi mateixa i que tingui ganes de compartir.
dilluns, 27 de setembre del 2010
La gent gran
La iaia té mal d'ossos i ja no pot anar arrossegant-se amunt i avall de la barca. Cal trobar un medi alternatiu. Talment una reina, la reina del Mekong.
bon dia :) i bona apreciació. Si t'hi fixes, al davant de la iaia hi ha una torreta verda. Dins hi va el pilot. Són gent menuda aquesta i donada a això d'ajupir-se per tot, per això em va xocar tant la cadira tan colonial :)
Ho havia pensat però l'embalum vermell del davant m'ha fet desestimar aquest sistema. Suposo que la del davant deu ser el sistema Braille d'aquesta conducció quan li va indicant cap a la dreta, a l'esquerra, frena...
gràcies rits! fa molta ràbia anar a un país i descobrir que totes les fotos tenen un component que les "embruta" i és la humitat que se t'escola per tota la càmera. Tanmateix les fotos "hi eren", com la vida mateixa :)
M'ha agradat molt l'expressió "reina del Mekong". Veient la fotografia amb deteniment, sembla que la cadira d'inspiració colonial (tot i que a Ikea en tenen de similars) va lligada amb una corda, una mica a l'engròs. Vols que tot plegat no ens fa pensar en una vida més agradable que la nostra?
No t'ho sabria dir Lluís, tampoc sóc "tan viatjada". Jo, al Vietnam, m'hi quedaria a viure, però quan comences a veure les coses com són "de debò", a tot arreu, aprens a valorar el fet de viure on vius. I, al final, resulta que no són més feliços que nosaltres, ni menys. En són exactament el mateix. Em temo que no hi ha paradisos i, pel que pugui ser, m'agrada pensar que no seré una vella xaruga als 50, que els infants tenen assistència sanitària, que ... uf!
8 comentaris:
Per cert, qui porta la barca? On és el timó?
bon dia :) i bona apreciació. Si t'hi fixes, al davant de la iaia hi ha una torreta verda. Dins hi va el pilot. Són gent menuda aquesta i donada a això d'ajupir-se per tot, per això em va xocar tant la cadira tan colonial :)
Ho havia pensat però l'embalum vermell del davant m'ha fet desestimar aquest sistema. Suposo que la del davant deu ser el sistema Braille d'aquesta conducció quan li va indicant cap a la dreta, a l'esquerra, frena...
preciosa combinació de foto i lletres. he mirat la foto, l'escrit, i després he descobert la iaia!!!!
gràcies rits! fa molta ràbia anar a un país i descobrir que totes les fotos tenen un component que les "embruta" i és la humitat que se t'escola per tota la càmera. Tanmateix les fotos "hi eren", com la vida mateixa :)
M'ha agradat molt l'expressió "reina del Mekong". Veient la fotografia amb deteniment, sembla que la cadira d'inspiració colonial (tot i que a Ikea en tenen de similars) va lligada amb una corda, una mica a l'engròs. Vols que tot plegat no ens fa pensar en una vida més agradable que la nostra?
No t'ho sabria dir Lluís, tampoc sóc "tan viatjada". Jo, al Vietnam, m'hi quedaria a viure, però quan comences a veure les coses com són "de debò", a tot arreu, aprens a valorar el fet de viure on vius. I, al final, resulta que no són més feliços que nosaltres, ni menys. En són exactament el mateix. Em temo que no hi ha paradisos i, pel que pugui ser, m'agrada pensar que no seré una vella xaruga als 50, que els infants tenen assistència sanitària, que ... uf!
Gracias Raul :)
Publica un comentari a l'entrada