dilluns, 4 d’octubre del 2010

Orgull

Que pasa gringo?

Cabanaconde, Vall del Colca (Perú), 2007

A Cabanaconde hi arribes quan vols anar a la Cruz del Cóndor, cal dormir en alguna banda i aquest poblet allunyat resulta perfecte. La nit cau depressa mentre veiem com els seus habitants arriben de treballar al camp carregats amb eines, llenya, els fills ...  Nosaltres amb prou feines podem carregar amb la nostra còrpora, a gairebé 5.000 metres l'aire no acaba d'omplir-nos els pulmons i estem cansats tot el dia. A les cases no hi ha (no hi havia?) llum, més enllà d'una bombeta trista i polsegosa. Per això, al carrer principal es veuen dos grups de persones envoltant un focus de llum. Ens hi atansem i veiem que cadascun dels focus és un televisor. Els d'una banda estan mirant la tele-novel·la, els de l'altra vídeos musicals, això els dies que no hi ha futbol.

5 comentaris:

Galderich ha dit...

Bé, és l'antiga llar de foc però tunejada! Per això el nen es va sorprendre que us sorprengués!

Mr. Aris ha dit...

Es que no tenen bar, aqui anem a veure els partits al bar.

Clidice ha dit...

Realment era una cosa molt curiosa, perquè la gent envoltava l'aparell, bo i drets, l'estona que calgués. Els agraden molt els vídeo-clips de música, d'això, ehem, terrible, on uns senyors vestits llampants toquen tot d'instruments i canten unes senyores plenetes mooooolt lleugeres de roba. Era força xocant, veient tota aquella gent vestida de forma tradicional, sense excepció, fascinats pel que veien a la pantalla.

pratinsky ha dit...

Tot i haver passat dos dies a Arequipa, arribar al Colca va ser molt dur, recordo una baixada del bus abans de fer la baixada cap a la vall, en que no tenia esma ni de tornar a pujar les escales del autobus, dippermi mantenint en control un simpàtic profe canadenc, que havia fet una nit "boja" el dia abans i estava en situació crítica, sort que els banys de la Calera amb aigues a 50º quan a l'ambient estaves a 0º ho arreglen tot (a veure si penjo fotos).

Clidice ha dit...

Si pratinsky aquell trosset és força dur. I sembla que tu i jo ens anem perseguint eh! :)