Els san van gratar les pedres per parlar amb els déus del cel. Ara els san no hi són, estan desplaçats en llocs on no puguin reclamar una terra amb un subsòl ple de diamants. Tanmateix la seva terra (ens) continua essent útil, a les joieries i als turistes.
Sóc una dona que fa fotos d'un home que fa fotos i que no suporta viure al darrera d'una càmera, o sigui que no espereu pas un blog de fotografia d'exhibició, ni grans interpretacions de la realitat. Aquí només s'hi veurà allò que em digui alguna cosa a mi mateixa i que tingui ganes de compartir.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Civilització
Els san van gratar les pedres per parlar amb els déus del cel. Ara els san no hi són, estan desplaçats en llocs on no puguin reclamar una terra amb un subsòl ple de diamants. Tanmateix la seva terra (ens) continua essent útil, a les joieries i als turistes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Una al·legoria perfecta del turisme!
es la història de la civilització. De fora vingueren que de casa ens treieren.
Segurament que, voltant pel món, no som capaços de treure'ns del damunt l'aurèola colonitzadora. No és gaire bo això de sentir-se culpable i comprovar que hi ha raons molt sòlides perquè sigui així.
Publica un comentari a l'entrada