Els san van gratar les pedres per parlar amb els déus del cel. Ara els san no hi són, estan desplaçats en llocs on no puguin reclamar una terra amb un subsòl ple de diamants. Tanmateix la seva terra (ens) continua essent útil, a les joieries i als turistes.
3 comentaris:
Una al·legoria perfecta del turisme!
es la història de la civilització. De fora vingueren que de casa ens treieren.
Segurament que, voltant pel món, no som capaços de treure'ns del damunt l'aurèola colonitzadora. No és gaire bo això de sentir-se culpable i comprovar que hi ha raons molt sòlides perquè sigui així.
Publica un comentari a l'entrada