dilluns, 30 de maig del 2011

Somnis d'Àfrica

Guepards barallant-se per una presa. Namíbia.
Viatjar et fa viure en un estat d'enyorament perpetu, sobretot pels que som amants del moviment continuu. Sabia que no havia d'anar a l'Àfrica, perquè em doldria no haver-m'hi quedat. I les fotos no em consolen, només em fan sentir pessigolles als peus, amb ganes de prendre el sac i la tenda i tornar al continent original, a sentir el batec de la vida. Un altre any sense Àfrica, un altre any enyorant.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Ep, és bona aquesta!

Clidice ha dit...

oi? :) i sense reixes enmig :)

òscar ha dit...

En nen és molt de bestioles. No es deixa perdre cap documental i m'ha fet gràcia la foto ja que sempre diu que els guepards (els més ràpids del món, bla-bla-bla) són els seus animals preferits.

Jo no sóc massa d'animals i, potser per això, no tinc la curiositat picada per anar-hi. Em temo que ell, a poc que pugui, hi voldrà anar.

Rokins ha dit...

Realment continent africà té alguna cosa super autèntica que enamora...
Clidice tens faceebook?

Clidice ha dit...

òscar a veure, doncs, si munto alguna cosa amb les fotos de bestioles pel teu nen :) i mira, saps que és el que em va tenir hores embadalida a l'Àfrica? els arbres! bé, i el desert; bé, i la selva; bé, i la sabana; bé, i els poblats; bé, i els rius; bé, i les cascades; però sobretot els arbres. Amb els baobabs flipes en colors! i les acàcies i ... ;)

rokins hi ha una part del nostre mite, la veritat, sobretot pels que hem crescut amb els nyús creuant els rius a TV2 i després al 33. I si, tinc facebook, Montserrat Vilardosa :)

Eduard ha dit...

Tens una col·lecció de fotos que sincerament fa enveja. Jo veient aquests gepards (són gepards no?) penso en moltes coses, des de la bellesa innata del món animal fins a les analogies que hi podem trobar entre aquesta imatge i les baralles humanes.